La realització dels fanalets es remunta al segle XVIII, quant la gent del camp plantàvem en l’horta melons d’Alger per poder vendre’ls al mercat o simplement fer intercanvi amb altres camperols que tenien altre tipus de collita. En arribar el final de l’estiu, els melons que no eren suficientment grans, o no tenien l’adequada maduració els deixaven perdre en el camp. Per evitar açò, la gent major emulant als serenos que recorrien els carrers amb els cresols, pensaren en buidar un meló i posar-li un siri dins per utilitzar-lo de fanal en les cases i terrasses.

Aquest fet va despertar la curiositat dels més menuts que amb molta imaginació pensaren en aprofitar els melons per entre tindre’s les nits d’estiu. La particularitat d’aquest joguet és que havia que crear-lo, i tant en la fabricació com en la seua utilització la fantasia ocupava un lloc important.

Els temes escollits per fer els fanalets solen ser totalment lliures. Hi ha xiquet que representa dibuixos tradicionals (escalera, porta sol i lluna), dibuixos infantils, fins imatges i motius abstractes. Tot cap en esta nit en la que l’imaginació i la fantasia son unes de les protagonistes.

La tradició conta que abans els menuts cantàvem cançons quant eixien amb el seus fanalets. D'estes cançons hi ha moltes versions, peró ací posem la que cantàvem al barri.