El barri de Les Barraques, junt amb el de Santa Bárbara i el de La Muntanyeta, constituïxen les tres agrupacions urbanes que, separades en principi del nucli urbà de Carcaixent, apareixen al llarg del segle XIX com a conseqüència del desenrotllament demogràfic i econòmic generat per la implantació del cultiu del taronger.

Les Barraques va ser creat i habitat per població immigrant que es va assentar a l’eixida del nucli urbà, al costat de l’antiga canal de les Muntanyes de Granada, importantíssima via pecuària de la transhumància en aquells moments, i al llarg del barranc de Sant Antoni o La Rambla. Els seus pobladors subsistien del treball en els camps de tarongers, transformació, plantació, recol·lecció, etc., i de l’explotació dels frondosos pinars i carrascars que encara rodejaven el nucli urbà.

L’especial topografia que li brinda el seu assentament sobre la vessant d’un xicotet tossal que descendix bruscament cap al llit del Barranc de Sant Antoni, i el particular de les seues edificacions primitives, un conjunt de barraques de fang i palla adossades pels seus laterals, (barraques valencianes) ha condicionat fortament la morfologia de la seua estructura urbana.

Després de l'incendi patit en 1855, esta edificació primitiva que va donar nom al barri, va ser substituïda per construccions més sòlides que van mantindre, en la majoria dels casos, l’estructura original del parcel·lari. Es va tractar per tant, d’una operació de renovació edilícia no acompanyada per una redistribució de la propietat del sòl, mantenint-se sense quasi modificacions l’estructura urbana.

Hui en dia Les Barraques és un dels barris més important de la ciutat, per contar amb unes característiques singulars i per tindre una completíssimes agenda lúdica-cultural pròpia. Tot açó fa que el barri tinga més vida que mai.